dimarts, 16 de gener de 2018

bcnegra 2005/2009


Avui es presenta a la premsa la BCNegra 2018.

Començo una entrega que fa una mica de memòria d'aquest esdeveniment que ja s'ha convertit en tradició.
Presentaré part del material en paper que guardo. Són els punts de llibre, postals i invitacions que tinc, no vol dir pas que no n'hi hagi més. A banda també hi ha altres gadgets: lupa, llibretes amb la portada de llibres del gènere, xapes, llàpis, bosses, els programes, material imprès de petites exposicions que es fan sempre relacionades amb el tema (sobretot de la biblioteca Joan Fuster i de l'Arús), el recull que biblioteques de Barcelona realitza per l'esdeveniment...


Encara guardo la revista Gimlet, dirigida per MVM, van sortir catorze números i un còmic, Sam Balluga, del qual era guionista l'Andreu Martín, la il.lustració de Mariel. Eren les primeries dels vuitanta

Estábamos sentados en un rincón de Bar Victor bebiendo gimlets.
"El verdadero gimlet ―dijo―, está hecho mitad gin y mitad de jugo de lima de Rose y nada más. Deja chiquito al martini."

(Philip Marlowe, en El largo adiós de Raymond Chandler).







Quan encara vivia el meu pare recordo un estiu que em va veure agafar un llibre dels que hi havia per casa per llegir, suposo que deuria ser un best seller dels de l'època (del Círculo de Lectores, segur) i em va dir deixa això: "si vols passar el rato fes-ho amb un llibre que valgui la pena". Em va donar El halcón maltés, de Dashiell Hammet.
Li va seguir El sueño eterno, de Raymond Chandler y El Topo de John Le Carré. Li vaig agafar el gustet. El meu pare deia que les novel.les de polis i lladres són les que expliquen com funciona el món. Em vaig empatxar amb totes les Agathas Christies que hi havia a casa i també vaig començar a llegir pulp fiction, és a dir novel.les de duro,de les editorials Bruguera, Toray i Molino. Sembla que senti ma mare dient "cuando venga el hombre del circulo de lectores le voy a decir que nos borre, hala, todos leyendo, cómo si no hubiera nada que hacer...". Ma mare no és, ni ha sigut, una bona lectora, quasi bé no va poder anar a l'escola. Per a què no es queixés, mon pare li comprava llibres de cuina, amb moltes fotos. Aquí sí que perdia l'oremus, el més bo del cas és que posava en pràctica les receptes doncs sempre ha sigut, i és, molt bona cuinera. I a casa continuaven entrant llibres  d'amagatotis. Si només haguessin entrat els del Círculo!
Quina facilitat que tinc per anar-me'n del tema. Però aquesta va ser la meva primera relació amb  la novel.la policíaca.
Després vaig estar molt anys que només llegia els llibres de MVM, les Aventures de Didio Falco de Linsay Davis i l'abecedari criminal de la Sue Grafton.
El meu marit que és molt amant de la novel.la negra em va  
reintroduir el cuquet amb el suec Mankel, amb la venèciana adoptada Donna Leon  i els mediterranis Camilleri i Márkaris. Va prou!





Algunos momentros clave de BCNegra


La prehistoria. En enero del 2005 se celebraba el encuentro de escritores europeos de novela negra que formaba parte del Any del Llibre i la Lectura. La muerte de Vázquez Montalbán lo convirtió en un homenaje, al que no se pudo sumar por motivos de salud Andrea Camilleri, padre del comisario Salvo Montalbano. Camilleri envió un texto que pasó a ser antológico. "La amistad siciliana es un arte difícil, hecha más de silencios que de palabras, que se complace en saber que el amigo se encuentra a tu lado, sabe darte una cosa antes que tu la pidas. Está hecha de pausas, de miradas impalpables, de chispas en el fondo de los ojos".El primer lleno. BCNegra empezó con mesas redondas en la planta cuarta de la Virreina. Pronto esa sala quedó pequeña. Se pasó a la Capella de la calle Hospital, y de allí al Conservatori del Liceu (¡con calefacción!) y a pasar de seis a diez días. El primer lleno que indicó que aquello se iba de las manos, con gente en la calle sin poder entrar al Teatre Romea, llegó con la conferencia del sueco Henning Mankell, en lel 2007. 





La imagen preferida del comisario. En el 2014 se consiguió por fin traer a Camilleri a Barcelona. Dijo que ya no viajaba, pero que si alguna vez volvía a hacerlo sería a Barcelona. No confirmó su visita hasta un mes antes. Ese año Camarasa jugó con fuego, pero de ese día quedó una de sus fotografías preferidas, del fotógrafo de El Periódico Julio Carbó: "Camilleri sonriendo, cuando no lo hace a menudo, y él y yo con el puño en alto".

El Periódico








De la primera trobada de l'any 2005 i de la segona no tinc imatges. Només el record  que el 2005 va ser un gran homenatge a MVM, havia mort dos anys enrere, i es va decidir instaurar un premi que portaria per nom Pepe Carvalho. 
El 2006 aquest premi recau en Francisco González Ledesma. Tampoc tinc imatges.

Del dosmil sí que tinc testimoni gràfic:


El punt, en tinc un.



 L'escomplau o invitació a l'entrega del premi:


M'agraden les imatges en aquest entremig de sèpia i b/n. Són totalment explícites i "noires": la claveguera de la societat que es reflecteix sempre en el gènere, la foscor de la nit, l'ombra, el clarobscur, la porta. El personatge que llegeix, que porta gabardina i barret, és una dona. Chapeau!
Premi Pepe Carvalho 2007 atorgat a H Mankell


dosmil 8



Aquests tres punts de llibre sembla que continuin la història de l'any anterior . Apareix el color groc en aquestes franges que simulen les bandes de plàstic que posa la policia en el lloc dels fets.
Premi Pepe Carvalho 2008 atorgat a P.D. James

dosmil 9

Un punt


i una postal:



 Tot molt senzill però evident. Les empremtes dactilars són quelcom que associem al crim. Més groc.

 Premi Pepe Carvalho 2009 atorgat a Michael Connelly





dilluns, 15 de gener de 2018

Trobada de Sant Antoni ll


Un editat per l'Ajuntament de Barcelona que em faltava.






Un seitó preciós, forma part d'una col.lecció. Només en tinc aquest però, com diu la Montse, ja vindran. Chelo te he cogido uno.




Tres de Museus: Museo del Chocolate de Astorga, Museo de Bellas Artes de Asturias i de la National Gallery.




Aquest és una sorpresa doble, el vaig agafar perquè m'agradava i un cop a casa, en el revers, veig que és el de la Biblioteca Arús d'enguany. Bingo!, m'he estalviat pujar les escales de la biblioteca que són un bon grapat.
La frase també és per sucar-hi pa. Coincidència que precisament aquest any l'hagin escollit? 


            Com més il.lustrat és un poble més lluny està del                                             absolutisme




                    Sis de l'Escola Joso que no en tenia:





I quatre nous del Museu d'Art de Girona:



El duo i un dels punts  no cal que us digui qui me'ls va donar, l'altre punt, el de la dreta, és d'una capsa.😏



diumenge, 14 de gener de 2018

Trobada de Sant Antoni l

La primera trobada de 2018 m'ha agradat.
He anat amb dues capses i una bossa i he tornat amb una capsa dels meus i una bossa de joietes:



Us en mostraré unes quantes. Bé per a mí són joietes, potser altres persones no els troben tan interessants.

D'entrada, a la biblioteca ja tenien un punt de la Bcnegra, també la postal.

Un altre detall important, diferent d'altres anys. Imatge: Natalia Zaratiegui



Un conmemoratiu, un de Puig i Cadafalch i un que m'ha agradat molt:


Llibreries 


Un de fira i un de teatre:





Moltes gràcies a la noia de Navàs (em sembla) que m'ha donat aquest i felicitats al Valentí Gubianes perquè el seu dibuix és molt xulo.







dissabte, 13 de gener de 2018

Nou punt amb punta al coixí

El 6 de març, aquest blog farà un any.
Aquest dia hi haurà una rifa  i tots aquells que hi participin, encara que no guanyin, tindran premi de consolació.
El primer premi serà un punt de llibre fet per mi (per variar), amb punta al coixí.







Aquest cop, he escollit un patró tradicional, amb dibuix geomètric. El faré en tres colors, blanc, gris clar i gris marengo. El blanc és de lli i els de color, de seda natural. els punts que utilitzaré seran el teixit o sencer, punt de la verge i trena vella.
I  tal dia farà un any que la Montse de Mondopunts em va engrescar a fer un blog per a intercanviar i penjar la col.lecció. Un agraïment molt sentit per a tu, Montse, i també pel Domènec, heu sabut donar veu a un estil de col.leccionisme honest i que va més enllà d'intercanviar uns trocets de paper.






divendres, 12 de gener de 2018

Nat i novetats

El Museu de les Ciències Naturals de Barcelona, Nat, ha editat una postal força original:




Hi té un tauró troquelat per a pintar-lo per la part de darrera i obtenir un tauró-tunnejat o bé per fer-lo servir de punt de llibre:

Hi ha altres novetats:



Un altre punt de l'exposició de Loos.


Un altre de Puig i Cadafalch, el de les vidrieres em va agradar però aquest m'agrada més. Les diferents textures, les finestres que ens permeten veure més enllà, l'esgrafiat magnífic de l'escala i el disseny de la tapa de clavegueram, aire, terra, metall...
Les tapes de registre de pous de claveguera són quelcom que em crida molt l'atenció quan passejo per una ciutat nova. N'hi ha de precioses i són un element que ha canviat poc.



I ja ens hem d'anar preparant per a la setmana més negra de l'any.





M'encaaaaantaaa

Nou comissari i nova imatge. Apareix el blau. Fins ara estàvem acostumats a la combinació de negres, grisos, i grocs. Aquests es mantenen però el blau dóna una altra llum. És una mica la sensació dels primers impresionistes quan comencen a pintar carrers urbans de nit, il.luminats amb llum  elèctrica o de molts cómics on veiem representada la negror de la nit amb color blau fosc.




dijous, 11 de gener de 2018

La Cúpula


Cuando tenia once o doce años comprábamos puntualmente en el kiosco el Pulgarcito, Tio Vivo, DDT. Mi padre se compraba el Papus y yo luego lo leía a escondidas porque era para "adultos". No sé si fue esa base cultural firme la que me llevó a los 19 años de cabeza al Víbora (La Cúpula), esperaba la entrega mensual y los extras con la misma ansia que de pequeña. Para contrarrestar un poco la linea chunga también me compraba El Cairo (Norma) que eran un poco el polo opuesto, la linea clara.







Por eso en Marcapáginas me siento muy a gusto, rodeada de los que para mí son los grandes: Gallardo, Mediavilla, Max, Montesol, Martí, Nazario, Alfredo Pons, Roger,  Sento, Robert Crumb, Gilbert Shelton,  Peter Bagge ,Jaime y Beto Hernández, Martin Veyron, René Pétillon, Boada, Tanino Liberatore, Mónica, Carlos Sampayo/José Muñoz, Marta Guerrero,  Calpurnio, Miguel Ángel Martín, Mauro Entrialgo, Seguí ...y muchissssiiiiisssiiimos más.
Además ya tiene punto de libro propio. Me encanta!

Mi colección de la Cúpula. No tengo muchos, por eso os los puedo enseñar todos en una entrada. Me gustan un montón!























Postales i calendarios





Estas tres primeras (del pleistoceno), no hay constancia de que sean de la Cúpula, no llevan más información que la que está a la vista, a mí me parece que sí.
Las siguientes sí que tienen la referencia a Ediciones la Cúpula o El Víbora.












Cómics para supervivientes