dijous, 23 de novembre de 2017

Calders



Feia temps que tenia ganes de tornar a la Calders. La vaig conèixer el dia que la meva mestra de Sumi-e, la M Eugenia Manrique, va fer-hi la presentació del seu darrer llibre i alhora una exposició d'obres. Em va encantar l'espai. És un lloc on t'hi trobes bé.








El local, una antiga fàbrica de botons, al barri de Sant Antoni.
Una travessia cega del carrer Parlament, al passatge de  Pere Calders, que s'anomena així des de l'any 1999 en honor de l'escriptor i així consta al nomenclator de la ciutat:

Pere Calders, passatge de
Descripció:Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912 - 1994). Narrador, periodista i dibuixant. Publicà: La glòria del doctor Larén, Gent de l'alta vall, Aquí descansa Nevares, L'ombra de l'atzavara, entre d'altres. Col·laborà en el Diario Mercantil i en l'Avui. La seva obra assoleix, gràcies a la combinació de la fantasia i de l'humor, sovint satíric, un extraordinari to líric. Li atorgaren la Medalla d'Or al Mèrit Artístic.




A banda de l' encant de l'establiment, té el mèrit d'haver sigut la primera llibreria del món mundial que s'ha posat a la mateixa alçada que les fashion-joieries del passeig de Gràcia:




En el següent video teniu més detalls:



No és la única picada d'ullet, fixeu-vos a la bossa de paper:









Honoren a en Pere Calders amb elegància i enginy.
Un plaer tornar-hi. Molt, molt recomanable.


dimecres, 22 de novembre de 2017

Bajo la lengua, bichos


No tinc paraules per a tanta bellesa.
Aquest llibre és un encanteri, és pura qualitat formal i de contingut.
Una obra que pots llegir de manera lineal o deixant al lliure albir obrir qualsevol de les seves pàgines perquè segur que t'hi quedaràs enganxat, sempre hi ha algun detall que no havies vist o una evocació nova.
Tot és perfecte, el relligat, l'enquadernació, les guardes, les pauses, els capítols, les cites, el diàleg entre il.lustració i text.



Les autores: Uxue Juárez i Daniela Spoto
Si aquest miracle és possible, suposo, que es deu a una tasca editorial que aposta per la personalitat i per donar espai vital a cada un dels llibres que editen. 
L'editorial: Stendhal Books 

Només tinc dos punts de Stendhal:







dimarts, 21 de novembre de 2017

Barnacas ll


El dia 13 d'aquest mes de novembre es va inaugurar, a la Biblioteca Mercè Rodoreda, una exposició sobre un projecte transmedia de les desaparegudes  barraques de Francisco Alegre, que eren situades a la part alta d'Horta-Guinardó.



Barnacas, és un projecte documental de llarg recorregut que recull les vivències dels nens, avui adults, que van néixer a les barraques de Francisco Alegre, El Carmel. Un dels poblats d'immigrants que van deixar la seva terra com a conseqüencia d'una postguerra deoladora i van arribar a barcelona a la recerca d'un futur millor.


Jesús Martínez (reporter) y Oscar Dhooge (fotodocumentalista) són els autors d'un llibre que ha editat Ediciones Carena sobre aquest projecte.


La fotografia que ilustra el punt és un fragment de terra que encara et trobes quan camines per la, avui en dia tan famosa, zona dels bunkers del Carmel. Aquesta zona és un dels espais museitzats del MUHBA amb un doble interès: el passat defensiu i barraquista.











dilluns, 20 de novembre de 2017

La inexplicable


Per fi han inaugurat!
Una nova llibreria, les responsables d'aquest nou projecte són la Glòria i l' Anun . Han aconseguit crear un espai atractiu, acollidor i dinàmic.
Com he anat el dia de la inauguració amb prou feines m'he fet una visió de conjunt perquè estava a petar d'amics i amigues de les llibreteres, de Sants i del món del llibre en general. Hi tornaré.








Fixeu-vos bé en el logo. És genial!, el propi dissenyador hi era, punxant la música amb la que acompanyavem les converses, la cervessa, unes delicatessens exquisides i mooooolts llibres. Es diu Albert Carreras.

Moltes felicitats a tots plegats i mooooooooolta sort!

A banda del seu punt de llibre, també en tenien d'editorials. Triats amb molt bon criteri:









diumenge, 19 de novembre de 2017

El abrigo de Jana


Divendres a la tarda vaig anar a la presentació d'un llibre, El abrigo de Jana, escrit per la Lola Ordóñez i il.lustrat per la Desiree Arancibia.
Quan vaig rebre l'avís de la llibreria Pebre Negre em vaig alegrar molt ja que fa uns vuit  mesos el projecte editorial de Play Attitude, al qual pertanyia la Desiree, deixava d'existir.
Quan vaig parlar amb ella, al mes de març, em va regalar un cartell que deia:

En cada crisis, como en cada primavera, pueden florecer nuevas ideas. 
Sólo es cuestión de querer verlas.

I guaita! ja tenim a la Desi una altra vegada fent allò que més li agrada i fent-ho molt bé, com sempre.
La vull felicitar des d'aquí,doblement, si us hi fixeu bé a les fotos sabreu perquè:






Ella és la que fa anar l'ocellet, la nena que fa d'abric és la seva filla i la que explica el conte és l' Eva Clemente una de les editores d' Emonautas.
Un detall curiós: a la mateixa hora, a Sevilla, estava fent la presentació del llibre l'escriptora.

Quan vaig sortir de la llibreria vaig anar a agafar el metro a Glòries enlloc del Clot.









La posta de sol a la plaça de les Glòries em fascina d'una manera especial i estic segura que l'hora violeta més maca és la de la tardor.




"A l´hora violeta, quan els ulls i l´esquena

s´aixequen de damunt la taula, quan l´artefacte humà

aguaita

com un taxi que bategant s´espera,

jo, Tirèsias, encar que sóc cec, bategant entre dues vides,

home vell amb rugoses mamelles de dona, puc veure,

a l´hora violeta..."



T.S.Eliot, The waste land (Trad, de Joan Ferraté)







dissabte, 18 de novembre de 2017